Aquest article ha estat elaborat pel col.lectiu Zorras Binarias com a part del projecte “Too much patriarchal technocapitalism will kill you” en el context de la “Xarxeta de continguts”, i ha estat possible gràcies al suport econòmic de l’Ajuntament de Barcelona i de la xarxa APC. També gràcies a la implicació de tota la gent que hi ha participat: Alba, avileva, David, Efraín, Mònica, Ondiz, Sergi, i l’equip Pangea.org.
Tots els articles es publiquen sota la Peer Production license.

 

Què entenem per una internet feminista? Quan llegim sobre el feminisme a la xarxa, sovint fa referència a la violència en línia, la privacitat i l’assetjament i el masclisme en ella. Sense treure ni una mica d’importància a aquests temes, nosaltres creiem necessari posar l’accent en una altra part que a vegades sembla donar-se per entesa: l’accés a Internet, a la informació rellevant i a l’ús de la Tecnologia.

Semblem oblidar amb freqüència que, a l’igual que en altres aspectes “menys digitals” de la vida en els quals és evident que dones, persones queer, dissidents de gènere i cossos diversos tenim menys oportunitats d’accés, aprenentatge, promoció etc…, la tecnologia posseeix també el seu propi biaix, i les seves pròpies barreres que cal esfondrar.

Posar sobre la taula, visibilitzar en definitiva aquestes barreres pel que fa a l’accés a les TIC ajudarà a combatre-les, ja que allò que no és nomenat, no existeix.

 

Figura 1: Imatge de Tobias Buckdahn. Llicència CC BY-SA. Obtinguda de https://gitlab.com/swisode/website/blob/primary/themes/quark-child/images/fediverse.svg

 

Quantes hores al dia passes davant d’una pantalla? Si ets com nosaltres segur que moltes. La tecnologia forma part de les nostres vides, cada dia en major mesura, tant que la nostra relació amb el món es veu mediada per ella. Curiosament, poques vegades ens qüestionem els aspectes materials de la mateixa (com es desenvolupa? ¿Als interessos de qui obeeix? ¿A qui deixa fora?) I ens deixem portar pel corrent del progrés.

Aquest progrés es basa en l’espoliació dels recursos materials de països en conflicte(1), en la generació de tones d’escombraries, en l’explotació de milers de persones i en l’extracció massiva de dades. Tot això, controlat per un grapat d’empreses.

Vist aquest panorama desolador i abans que et desfacis de tots els teus aparells tecnològics i et vagis a viure a la muntanya, una nota: no estem davant d’un problema individual sinó col·lectiu. Culpabilitzar-nos ens paralitza; juntes, en canvi, avancem. Així les coses, et proposem un pla de desintoxicació en tres aspectes: maquinari (hardware), programari (software) i comunicacions.

Maquinari: limitem els residus i l’explotació

És el suport físic de la nostra informació i, ja sigui en forma de mòbil, ordinador o andròmina electrònica genèrica, es produeix en condicions d’explotació(2), vulnera el nostre dret a reparar-lo(3) i acaba en un abocador en algun país del Sud. És fugaç per forçar-nos a consumir i que la màquina segueixi funcionant.

Això ens porta a la conclusió de que el trasto més ecològic serà sempre aquell que ja tens(4): ja està fabricat i no força la gestió dels residus que genera canviar-lo. Abans de canviar-lo, prova a allargar la seva vida útil i, si no és possible, lliura’l en establiments on puguin recuperar-lo. Cerca aparells durables, amb possibilitat de reparació i la fabricació dels quals sigui ètica.

Programari: respectem els drets humans

Un maquinari respectuós amb el medi ambient i la dignitat de les persones es mereix un programari que respecti els drets humans. Per això ha de complir un seguit de característiques(5):

  • Programari lliure: garantitza la llibertat d’usar el programa, d’estudiar-lo per veure com funciona i millorar-lo per adaptar-lo a les nostres necessitats, de distribuir còpies i de millorar-lo i publicar aquestes millores per tal que la comunitat se’n beneficïi. Ofereix confiança i fiabilitat, ja que podem estudiar els seus budells i detectar-hi errors. Sabem que un programari és lliure perquè el seu codi es publica sota llicències(6) com la GPL o la MIT, que compleixen les quatre llibertats abans esmentades.
  • Privat: no recull cap informació sobre les persones que l’usen. Encripta les nostres dades per tal que ningú no hi pugui accedir.
  • Descentralitzat: ens permet guardar les nostres pròpies dades i que no estiguin en un únic lloc. Evita la censura i els atacs a la llibertat d’expressió(7).
  • Interoperable: usa estandards oberts, cosa que afavoreix la gestió local i la sobirania dels pobles(8). No ens reclou en una plataforma i ens ajuda a crear comunitat.
  • Accessible i inclusiu: no discrimina a ningú per les seves habilitats, gènere, raça, llengua o país d’origen.
  • Sostenible: no consumeix recursos, ni econòmics ni naturals, innecessàriament.

Et diríem que et passis ja mateix a GNU/Linux i utilitzis només programari lliure, però sabem que no és realista. No perquè GNU/Linux sigui més difícil d’usar (no ho és, simplement no t’amaga la seva complexitat) o perquè no et sigui possible realitzar les teves tasques només amb software lliure (el principal problema del programari lliure no és que no hi hagi opcions sinó que hi ha massa opcions), sinó perquè has de viure. Canviar tot de cop et frustrarà.

Pots començar pensant si necessites tots aquells programes i aplicacions, que segurament no. Després, pots escollir-ne un i provar de substituir-lo per una alternativa lliure. Si repeteixes aquest cicle un cop t’hagis manegat amb el nou programa, la transició no serà traumàtica, t’empoderarà i, a poc a poc, aniràs alliberant-te. Són bones opcions inicials, per exemple, el navegador Firefox, el conjunt de programes d’ofimàtica Libre Office o el reproductor multimèdia VLC: són molt similars als seus equivalents privatius, i són estables i eficaços.

Si a més vols donar el pas i venir-te a GNU/Linux, elementaryOS, Linux Mint, Lubuntu o, fins i tot, Manjaro, són distribucions lleugeres i amigables, tot i que n’hi ha moltes més. Una arrencada dual et pot ajudar al principi: podràs seguir utilitzant els programes que no siguin compatibles amb el teu flamant sistema operatiu lliure mentre n’aprens.

El més important és que no tinguis por de malmetre res: hem vingut a jugar.

Comunicacions i xarxes: no més mediació algorítmica i extracció de dades

Actualment la major part de la nostra comunicació es duu a terme a través de la tecnologia, sigui mitjançant correus electrònics i serveis de missatgeria o mitjançant les xarxes socials. La gran majoria d’aquests serveis pertanyen a empreses amb un model de negoci basat en el tràfic de les nostres dades i que ens manipulen i utilitzen com a mà d’obra gratuïta per entrenar inteligències artificials(9).

De la mateixa manera que no hauriem dependre d’una transnacional per alimentar-nos, tampoc hauriem de dependre’n d’una per comunicar-nos. Pots començar el teu alliberament obrint un compte de correu en un servei basat en programari lliure com, per exemple, ProtonMail, Disroot, RiseUp o Pangea. Aquests últims proporcionen eines de comunicació per a col.lectius que treballen per crear un canvi social.

Com a opcions de missatgeria instantània tens, entre d’altres, XMPP, Matrix i Tox. Els dos primers són serveis descentralitzats, i per això hauràs d’escollir on vols obrir el teu compte(10). Això pot semblar-te estrany d’inici però el correu electrònic funciona també així: escollir un proveïdor no t’impedeix comunicar-te amb les persones que n’han triat un altre. Tox és un servei peer to peer, és a dir, la comunicació es duu a terme directament entre dues persones. Per descomptat, hi ha aplicacions per a mòbil i ordinador per a tots ells.

També t’animem a que migris a les xarxes lliures o Fedivers(11), el conjunt de xarxes socials lliures que federen, és a dir, que parlen entre sí gràcies a diversos protocols oberts. Es basen en programari lliure i, en ser descentralitzades, garanteixen la seguretat de la xarxa (si cau un node no cau la xarxa), la seva neutralitat (no depenem de les decisions i interessos d’una única companyia) i la sobirania sobre la infrastructura (podem muntar el nostre propi node de manera que sabem on estan les nostres dades i què se’n fa amb elles).

Tot i que la seva pròpia implementació afavoreix la comunicació front als comportaments abusius i narcissistes(12), per les seves opcions de privacitat, el major número de caracters o la possibilitat d’ocultar el número de persones seguidores, no s’ha d’oblidar que n’hem de fer un ús racional.

El futur: fem-nos preguntes

No hem d’oblidar que la tecnologia del futur serà com vulguem que sigui: si donem suport i financem col.lectivament tecnologies sostenibles que respectin els nostres drets, que siguin nostres, aquestes seran les que perdurin. Per aquest motiu parem-nos a pensar i a preguntar-nos quin món volem construir. Moltes de nosaltres hem viscut sense estar perpètuament connectades, per què ho necessitem ara? Què passa amb el cost ecològic(13) que això comporta? No estem donant massa poder a unes poques empreses?

En definitiva, quin futur volem?

Més informació i recursos

«Repositori d’einer lliures» http://xes.cat/repositori-eines-lliures
«Ethical.net: Make ethical the new normal» https://ethical.net/
«Switching software: ethical, easy-to-use and privacy-conscious alternatives» https://switching.software/
«Privacy tools» https://www.privacytools.io/
«No More Google: Privacy-friendly alternatives to Google that don’t track you» https://nomoregoogle.com/
«Framasoft: Changer le monde, un octet à la fois» https://framasoft.org/
«Komun: Herramientas para seres socialmente iguales, humanamente diferentes y totalmente libres» https://komun.org/

Notes


1 Alboan, «Tecnología libre de conflicto». Disponible a: https://www.tecnologialibredeconflicto.org [Accedit el 19-01-2020]


2 Per exemple, es mostra el procés de fabricació de l’iPhone a Tricontinental,«La tasa de explotación: El caso del iPhone». Disponible a: https://www.thetricontinental.org/es/la-tasa-de-explotacion-el-caso-del-iphone/ [Accedit el 19-01-2020]


3 Més informació a «Post Apocalipsis Nau #15 Datacenters, coltán y esclavitud: otra cara de la red». Disponible a: https://www.elsaltodiario.com/post-apocalipsis-nau/podcast-post-apocalipsis-nau-15-datacenters-coltan-y-esclavos-otra-cara-de-la-red [Accedit el 19-01-2020]


4 Josh Lepawsky, «Almost everything you know about e-waste is wrong», The Conversation. Disponible a: https://theconversation.com/almost-everything-you-know-about-e-waste-is-wrong-93904 [Accedit el 19-01-2020]


5 Pot trobar-se una explicació més extensa a Laura Kalbag, «People might actually use this». Disponible a: https://noti.st/laurakalbag/Ot8Mx4/people-might-actually-use-this [Accedit el 19-01-2020]


6 Les llicències solen ser complexes d’entendre, hi ha versions simplificades d’elles (en anglès) en TLDR Legal, «Software Licenses in Plain English». Disponible a: https://tldrlegal.com/ [Accedit el 19-01-2020]


7 Més informació sobre els atacs a la llibertat d’expressió amb mediació tecnològica en el context de les protestes a Llatinoamèrica a Florencia Goldsman, «¿Qué cosas suceden con el apagón? Experiencias de registro de censura en Latinoamérica», Dominemos la tecnología. Disponible a: https://www.takebackthetech.net/es/blog/%C2%BFqu%C3%A9-cosas-suceden-con-el-apag%C3%B3n-experiencias-de-registro-de-censura-en-latinoam%C3%A9rica [Accedit el 19-01-2020]


8 Es pot trobar una anàlisi sobre la dependència tecnològica a Carlos Ruiz, «El problema de la dependencia tecnológica entre los países. Una visión crítica del asunto», Niboë. Disponible a: https://niboe.info/blog/problema-de-la-dependencia-tecnologica/ [Accedit el 19-01-2020]


9 Per comprendre d’on ve aquest interès per les dades, no està de més seguir la pista dels diners. Podeu començar llegint Ekaitz Cancela, «¿De quién son las redes sociales?», La Marea. Disponible a: https://www.lamarea.com/2019/11/04/de-quien-son-las-redes-sociales/ [Accedit el 22-01-2020]


10 Podeu consultar la llista d’instàncies de XMPP a https://list.jabber.at/ i una llista de servidors per a nouvingudes a Matrix a https://www.hello-matrix.net/public_servers.php


11 Es mostra el conjunt de les xarxes lliures i la seva intercomunicació a https://fediverse.party [Accedit el 19-01-2020]


12 Més informació sobre comportaments narcissistes dins les xarxes privatives a Aurora Gómez Delgado, «Instagram en el Espejo: Narcisismo, Autoestima y Selfies», Corio Psicología. Disponible a: https://corio.es/2019/12/19/instagram-en-el-espejo-narcisismo-autoestima-y-selfies/ [Accedit el 19-01-2020]


13 Per ampliar la informació sobre la despesa energètica d’Internet us podeu remetre a Izaro Basurko, «Interneten energia beharrak». Disponible a: https://izaroblog.com/2020/01/16/interneten-energia-beharrak/

 

Deixa un comentari